Els altres videojocs
L’arribada dels jocs inspirats en series d’animació d’un temps ençà ha passat a ésser la cosa més normal del món. Naruto, One Piece i d’altres omplin les prestatgeries i ja els veiem com un gènere més al catàleg de les videoconsoles. Tanmateix caldria recordar que aquesta situació de relativa normalitat és molt recent en el temps. Com diuen els més vells “adès les coses no eren així”.
Fa no molt de temps els jocs inspirats en series d’animació dificilment eixien fora del Japó. Eren jocs japonesos per a japonesos. Les poques excepcions ens arribaven per camins alternatius o oficialment, encara que de forma molt limitada. Amb la Nes, Famicom al Japó, es va estrenar universalment el concepte de “videoconsoles-anime”. Eixa, i d’altres que després parlaré van tenir una ingent quantitat de jocs inspirats en les series d’exit del moment. El cas de la Nes ací il·lustra perfectament la situació que vam sofrir a occident: els jocs mai arribaven i ens haviem de conformar amb un parell d’imatges a les revistes del moment. Dues grans excepcions destaquen envers els altres: Dragon Ball i Saint Seiya (Cavallers del Zodiac). Eixos dos jocs, joies del col·leccionisme actualment, foren adaptades miraculosament gràcies a l’èxit de les seues versions televisives, excepcions en un món on res pareixia arrivar-nos quan tocava. No era fàcil comprar-los perquè oficialment només van eixir a França en, obviament, francès. Llavors els viatges a Andorra eren més productius que ara i més d’un i dos va poder gaudir d’en Son Gokuh i del cavaller Pegasus al seu saló. A banda d’eixes notables excepcions viviem en un desert i aquells que somiàvem amb jugar a aquells jocs haviem d’acudir a dos vies: l’importació, fent servir les botigues d’importació que estaven llavors per tot arreu i la compra de cartuxos pirates “10 in 1” i similars. Sí, en eixos cartuxos s’amagaven joies japoneses copiades pels pirates hongkonguesos i gràcies a aquesta pràctica tan impúdica poguí jugar a adaptacions de Lupin, Kid Kiki (no feu bromes xD), Macross, Captain Tsubasa (“Campions” açí) i altres més. Continuant amb aquesta línia arribà la Snes i amb ella un munt de jocs sempre, com no, per la via de l’importació. Jocs com el primer Dragon Ball Z de lluita que encara conserve, Musculman (emés per Canal 9 com per TV3) i així amb moltissimes sèries adaptades. El cost era molt gran però podeu imaginar-vos el plaer d’ensenyar al teu amic eixe joc que molt probablement mai arribaria oficialment. La sensació no tenia preu. El problema era que només vèiem la punta de l’iceberg i que eixes consoles no eren la Meca dels videojocs d’anime. Tot seguit d’aquesta petita introducció no parlaré d’eixes consoles tan conegudes i dels títols que van eixir en elles. Veig més adient parlar-vos d’eixes altres consoles, desconegudes a bon segur per molts dels que ara llegiu aquest text i que meréixen el meu petit homenatge. Les veritables videoconsoles-anime:
Pc Engine CD
Fer un repàs a les videoconsoles amb un marcat accent anime al seu catàleg i ignorar aquesta consola deuria considerar-se un bon motiu per viure al Purgatori unes quantes dezenes d’anys. Pc Engine com consola, pensant en totes les seues revisions, es pot considerar com LA consola-anime. No us podeu imaginar la quantitat, varietat i qualitat variada de jocs inspirats que poseeix. Cap consola, amb l’honrosa excepció de la Sega Saturn, pot afirmar el mateix. Com no dispose de tot el temps ni l’espai del món he de fer una petita i representativa sel·lecció de títols que, com una màquina del temps, vos faran retrocedir amb la memòria. La diversitat de títols m’obliga a fer una sel·lecció a contra cor. Començem?
Vos recordeu d’aquella sèrie de televisió anomenada Nadia: el Misterio de la Piedra Azul?. Fou una de les poques sèries de Gainax emesa a Europa i va disposar de la seua pròpia conversió per aquesta consola. Fushigi no umi no Nadia aparegué l’any 1993 com una aventura anime conversacional d’eixes on has d’escollir entre diverses opcions i l’aventura va canviant amb elles. Els gràfics anime no pareixen res de l’altre món però creieu-me, al 93, amb la Snes al mercat, això era VIURE un anime. El joc feia un repàs per tota la història fent una revisió completa als tots els fets abastats a l’anime. Un joc molt recomanable per a retro-jugadors amb un nivel mitjà de japonés.
“Conan, el nen del futur”. Una de les més meravelloses creacions d’en Miyazaki i el seu estudi Ghibli a l’any 1978. Emés a Tv3 fa un munt d’anys i recordada per una generació sencera d’otakus. 14 anys després va eixir la corresponent adaptació per la consola anime del moment amb el nom Mirai Shonen Conan. Un joc plataformer molt simple però rematadament adictiu, creat pels fans que bullien per tenir aquesta adaptació. La música es pot qualificar de magnífica. El millor amb diferència.
Lamu. Quan pense en aquesta divertida série m’ix inmediatament la seua cançoneta “i jo em dic Lamuuu Lamuuu a la terra vaig arribar..”. Altra sèrie que com Conan fou emesa als anys 80 i 90 per Tv3 amb molt d’èxit. Al moment funcionaven molt bé els còmics digitals i Urusei Yatsura al Japó no va ésser cap excepció. Ara, com llavors, encara és un joc reservat pels japonesos o aquells que tenen un bon nivell de la seua llengua. Cap a finals dels 90 va eixir una traducció “patch” amb la meitat del joc traduït a l’anglès. Es va perdre a internet com tantes altres coses…una llàstima.
La Pc Engine va rebre més conversions de les obres de Rumiko Takahashi, concretament de la seua obra més famosa i internacional: Ranma. No un, tres! Títols de variada temàtica tocant tots els pals. Ranma Nibunnoichi (1990), un plataformes molt divertit on visitaves les localitzacions de l’anime emés fins el moment, Ranma½ Toraware no Hanayome (1991), una aventura original en format de còmic digital i finalmentent, Ranma½ Dato, Ganso Musabetsu Kakuto-ryu (1992), un notable joc de lluita. Destaquen el primer i l’últim perquè són jocs molt propers per a un occidental on no és necesari conéixer l’idioma per a disfrutar-los. L’últim joc fou el punt de partida per a una revisió que eixí a la snes i que, gràcies a l’emisió d’Antena 3, assolí molta fama consol·lidant-se amb una miraculosíssima i cuidada versió Pal europea. El poder transformador d’en Ranma podia amb tot!
3×3 Eyes: Sanjian Hensei (1994). Posiblement un dels millors jocs d’anime de tots el temps, addictiu, fidel al anime i al manga. Comparteixes les aventures de Yakumo Fujii, un jove que ara és inmortal gràcies a que la seua acompanyant Pai Ayanokoji li ha donat la meitat de la seua ànima. Ell jura protegir-la fins al final per diverses raons: una promesa que el pare de Yakumo va fer a la xica, el fet que li deu la vida i si ella mor ell també i, finalment, com no, que està enamorat d’ella. Monstres, perills i aventures al voltant de l’última Sanjiyan Unkara i la seua recerca. El joc no completa la història, enllestida al 2002, però sí que el converteix en una bona introducció als esdeveniments de l’anime. Com sempre està totalment en japonés i en aquest cas entendre els textos es vital per a gaudir d’ell. Aquest joc és molt més del que aparenta, creieu-me!.
Un repàs del catàleg d’aquesta consola no tindria cap sentit sin esmentar el, per a molts, millor joc de Dragon Ball Z de lluita de tots el temps. Dragon Ball Z Dainaru Gokuh Densetsu(1994) rep eixa distinció perquè durant anys fou el millor sense ombra en tots els sistemes. Fins l’arribada de la Psx/Saturn i la seua revisió, és clar. El joc era una meravella per aquell moment. Tenia una intro completament animada que durava uns 4 minuts incloent-hi la intro televisiva original en japonés adaptada a la consola, una varietat molt gran de lluitadors, escenaris enormes i ben realitzats, animacions finíssimes, podies lluitar al terra o a l’aire i, com no, disposaves de tots els atacs especials dels corresponents personatges. Una delicia somniada per tots els fans i com tants títols mai va arribar a les nostres fronteres.
City Hunter (1990). Si, també la consola de Nec va disposar d’una aventura del nostre estimat “Coque” Ryo Saeba. Al més pur estil “Elevator Action” i, al contrari del Dragon Ball Z, un dels pitjors jocs. Com fan de “Cazador” (traducció mamachichera de Telecinco) m’hagués agradat vore una visita on primara la qualitat i no l’oportunitat. En fi, un bon repàs s’alimenta de bons jocs i d’altres no tan bons. Este es un d’eixos últims. El format en targeta no afegia molta confiança en aquest cas.
Si pensem en animes que han triomfat fora del Japó i l’afegim la paraula “nens” que ix? A banda de l’omnipresent Pokémon hi ha un altre clàssic sense discusió: Doraemon. A Europa diuen que generacions senceres van créixer amb Heidi i Marco, a Anglaterra amb Dr.Who i al Japó amb Doraemon. La Pc Engine CD va gaudir de dos dignes jocs de la franquícia, Doraemon Meikyu Daisakusen (1989) i Doraemon Nobita’s Dorabian Nights (1991-92). El primer era un joc en format targeta de mecànica molt simple: En Doraemon està a diversos laberints i ha de crear forats al terra per a que caiguen en ells els enemics. Com el bomberman però sense bombes. No cal dir que es tracta d’un títol molt simple i divertit. Extraordinàriament aquest títol va atravessar l’ocea Índic i va eixir als EUA d’una forma “especial”. L’anomene el joc travestit perque no se sap ben bé la raó per què van canviar el gràfic de Doraemon per un altre una miqueta més cutre. La resta d’objectes rel·lacionats amb l’anime com els pastissets foren substituïts per tresors i altres elements. Si teniu curiositat per vore com va quedar cerqueu “Crater Maze”. El Dorabian Nights es altre títol plataformer a mig camí entre el Bonk i l’Adventure Island. Existeixen dues versions, una en targeta, sense videos d’animació i la versió en CD amb videos animats i veus i un final una mica millor visualment parlant.
Cho Jiku Yosai Macross 2036, o Super Dimensional Fortress Macross 2036 (1992). Personalment crec que és uns d’eixos jocs que fan distingir una col·lecció normaleta d’una on prima la qualitat. De Macross va eixir abans un títol d’estrategia menor i, sincerament, no mereix cap temps. Aleshores recapitulem: què pot tenir aquest joc que no tinguen altres? Jocs de naus “matamarcians” n’hi ha una pila…però ambientats en aquesta gran saga? Pocs. La lluita es aclaparadora i no dóna cap oportunitat a l’error. Les forces Zentradi esperen la seua oportunitat per esclafar-nos i només ens queda una eixida: lluitar fins la mort! Em flipe una mica, ja ho sé, però eixes sensacions les trasmet aquest joc en cada fase i amb cada enemic malparit final. Hi ha millors encara que mai seran Macross. M’enteneu, veritat? Quatre paraules: Cerqueu “Magic Engine” ja!
Per acabar amb aquest injust i rapidíssim repàs a aquesta consola, he de crear un caixó de sastre per amuntegar sense complexes títols que mereixen que els esmene però que per una raó o un altra no són tan coneguts. Així està el Mashin Eiyuden Wataru (1988) i 21 Emon (1992) que tenen en comú el fet de vindre d’animes desconeguts a occident, Yuu Yuu Hakusho (1993) amb la seu omnipresent joc de lluita (d’aquesta sèie no en conec altre gènere), Space Adventure Cobra 2 (1991), qualsevol dels dos Mamono Hunter Yoko(1992-93) , Mobile Police Patlabor (1993) o el Steam Hearts (1996). Si parléssim de jocs tipus anime sense cap anime a les seues espatlles encara en serien molt més. Per acabar, una petita mostra d’altres títols disponibles a Pc Engine, com Lodoss War, Sailor Moon, Bakuretsu Hunters i més.
Com veieu eren temps obscurs on bons jocs arribaven amb dificultats (açò quan arrivaven!) i molts hui en dia són desconeguts pel comú dels mortals “video-joc-addictes”. Per l’extensió d’aquest petit repàs no continuaré per deixar una mica d’espai per una segona part, on parlarem de l’altra gran consola-anime desconeguda a occident. Quina? Haureu d’esperar al següent text. Espere haver-vos picat la curiositat amb estos i altres jocs que trobareu fàcilment. Si vos agrada l’anime apropeu-vos a eixes velles glòries de l’entreteniment. No vos defraudaran, paraula!
Comenta la notícia al fòrum
Twittejar
Compartir a Facebook
Buzz
